EL RETORN: 2ª PART

(more…)

REPARTO DE PREMIOS: AND THE WINNER IS SUSANA!

Con retraso, e inmerso en la vorágine del cierre de este blog, pago mis cuentas pendientes: declaro ganadora del obsequio al mejor comentario al post  PER NADAL, QUI RES NO PENSA, RES NO VAL!, dedicado a Marinaleda, a Susana que escribió: “Yo lo veo claro: Cooperativismo vs. Capitalismo, eso sí, a ver qué piensan la CEE, sus fabulosas ayudas y los Grandes de España y de Gibraltar! La utopía es posible, ¡montemos Marinaleda Dor pero ya!”

Para ti, Susana, y para todos los utopistas habidos y por haber, este vídeo de Osho, tan instructivo!

Nos vemos en Marinaleda!!


 

TEATRE ARNAU

La notícia d’aviu: Barcelona compra el teatre Arnau.

Hereu anuncia la adquisición del emblemático teatro a la Iglesia China por dos millones de euros, aunque no desvela la incógnita sobre su futuro.

(more…)

COMENÇA EL RETORN

Primer transport: obres exposades i obres seleccionades que van caure de l’exposició a darrera hora per exigències del muntatge.

El segon i darrer transport m’ha de retornar els 18 decorats d’El Molino, i les obres que formen part de la instal·lació Penso amb la punta del pinzell: 408 pintures sobre tela i sobre fusta!

JOSEP SANTPERE, 1875-1939

Josep Santpere i Pey treballava en el seu taller d’arts gràfiques del carrer de Viladomat els matins, i de nit es transformava en l’actor més popular del Paral·lel. Va començar de caixista a la impremta i va acabar sent el propietari. Al teatre va fer el mateix recorregut. El 1911 va arrendar el Teatro Nuevo i, deu anys més tard, el Gran Teatro Español, que va convertir en el temple del vodevil.

Santpere era actor, director, músic i empresari teatral, i serà recordat com el rei indiscutible del vodevil que es representava al Paral·lel. Josep Santpere i Elena Jordi, que van formar parella artística durant molts anys, que a més coincideixen de ple amb l’època daurada del Paral·lel, van ser els reis del vodevil barceloní. Era la Barcelona dels anys 20 i 30 on els teatres, music-halls, i cafès treballaven al màxim. Polifacètic de mena, va arribar a tocar pràcticament tots els gèneres teatrals com ara el drama clàssic, la sarsuela o l’opereta.

(more…)

FREEDOM FOR EGYPT

PROGRAMES DE MÀ DELS TEATRES DEL PARAL·LEL: TEATRE TALIA

COMICS AL PARAL·LEL

Per a celebrar que el CONCA -Consell Nacional de la Cultura i les Arts- ha incrementat un 12% els ajuts als projectes de circ durant el 2010, i per animar-lo a continuar en aquesta via, dedico aquest post als còmics, i demano disculpes per endavant pels oblits.

FAMILIA RIVEL

El trapezista català Pere Andreu i Pausas i la funambulista occitana Marie-Louise Lasserre van iniciar el llinatge Rivel. Casats el 1895, van tenir sis fills: Josep (Charlie Rivel), Maria-Lluïsa (Nena), Paul (Pol), René, Marcel (Celito) i Roger (Rogelio), cinc dels quals -els nois- van gaudir del màxim prestigi internacional. La família Andreu prosperà i arribà a tenir el seu propi circ, el Circo Reina Victoria, en el qual Charlie i el seu germà Pol formaren la parella coneguda com Els Rivel.  El 1925 s’incorporà un nou germà, en René, i a partir de llavors adoptaren definitivament el nom de Charlie Rivel, amb el qual triomfaren per tot el món: França, Alemanya, el Regne Unit, Mèxic, Argentina…

Charlie esdevingué de seguida l’estrella de l’espectacle i poc a poc començaren a aflorar les enveges i picabaralles entre els germans, uns problemes que portaren a la dissolució del trio el 1933, i a la trajectòria independent de Charlie Rivel que, amb la seva dona Carme Bustos, encarregada dels efectes sonors de l’espectacle, triomfà rotundament en tots els escenaris on actuà.

La segona Guerra Mundial els sorprengué treballant a Alemanya, país que no pogueren abandonar fins poc abans d’acabar el conflicte bèl·lic, a finals de 1944, obligats per les autoritats nazis a respectar els contractes que havien signat. Així doncs van sovintejar els escenaris del Tercer Reich, esdevenint “sospitosos” de ser feixistes. Arribats a aquest punt recomano la pel·lícula d’Eduard Cortés El pallasso i el führer per la seva visió generosa que personalment em satisfà.

(more…)

PROGRAMES DE MÀ DELS TEATRES DEL PARAL·LEL:
TEATRO OLYMPIA

THAT’S ALL!

Desmuntatge de Paral·lel Benet Rossell

Macba, 24 de gener de 2011

La darrera garrofa, darrera frase dita, murmurada o xiuxiuejada, el darrer modisme popular, com si de goigs profans es tractés, aquí la despengem a la manera d’una baixada de teló microteatral.

La darrera garrofa

  • Què n’has dites de garrofes! (Diu aquell a la cantonada d’un carrer)
  • El garrofam de l’art és transversal
  • Com la garrofassa transmediterrània
  • O la cal·ligrafia oriental!
  • Au, garrofa bugadera i llargaruda, menja excelsa pel bestiar
  • Fot el camp llavor panxuda
  • Jo me’n vaig aquí al costat!

Macba, 24 de gener de 2011Macba, 24 de gener de 2011Macba, 24 de gener de 2011Macba, 24 de gener de 2011

Continuarà…