EL RETORN: 2ª PART

(more…)

COMENÇA EL RETORN

Primer transport: obres exposades i obres seleccionades que van caure de l’exposició a darrera hora per exigències del muntatge.

El segon i darrer transport m’ha de retornar els 18 decorats d’El Molino, i les obres que formen part de la instal·lació Penso amb la punta del pinzell: 408 pintures sobre tela i sobre fusta!

EL MOLINO D’EN JOAN SALVADOR

Fa uns dies l’escenògraf Joan Salvador em va enviar unes plantilles, amb tot luxe de detalls, que permeten construir una maqueta de l’antic escenari d’El Molino en paper. Per acabar-ho d’adobar descobreixo que com a teló de fons ha triat Fantasia Chotis, un dels decorats que vaig rescatar dels tristament famosos containers d’El Molino.

En Joan Salvador ens proposa dues versions del seu Molino particular: una amb passarel·la i una altra sense. La passarel·la, que es projectava més enllà de la boca de l’escenari, era l’element que permetia que els artistes interactuessin amb el públic, i també servia per fer la desfilada de tota la companyia al final de l’espectacle, amb gran profusió de plomes i lluentons.

El teatrí de paper d’en Joan Salvador existeix, jo vaig tenir la sort de veure’l al seu taller, que ara regenten la filla i la neta, i us garanteixo que és una autèntica obra d’art on poder representar cabaret en miniatura!

Personalment no veig l’hora d’agafar paper, tisora i…

En Joan m’ha enviat tots els arxius en format PDF, amb millor resolució, i diu en el seu blog que està disposat a enviar-los a tothom qui els demani! Visiteu doncs el blog d’en Joan Salvador http://www.divisioncap.net/blog/, hi trobareu noves plantilles per a construir d’altres teatres, la manera de demanar-li els PDF orginals, i molta informació de primera: tota una lliçó d’escenografia i de vida…!  

Benet Rossell, El Micro Molino

Plantilles per a construir una maqueta de l’antic escenari d’El Molino

  

  

DECORATS D’EL MOLINO

Aquí teniu les imatges dels 18 decorats d’El Molino que vaig rescatar del container. Els títols respecten la grafia original inscrita a cada teló. Hi trobareu també una descripció de l’estat de conservació de cada un d’ells. Tots els telons han estat tractats per un equip de restauradors per tal d’aturar-ne la degradació, aquests han estat els tractaments realitzats:

  • Micro aspiració dels telons per tal de retirar de forma controlada la pols i les partícules nocives que es trobaven a la superfície de l’obra.
  • Fumigació antifongs i antibacteris.
  • Encapsulat dels decorats amb tractament antifongs (Timol diluït en alcohol) durant 40 dies.

Hoeste. Teló exterior Fart-West

Any: 1982. Realitzat per: Germans Salvador. Suport: Paper. Estat de conservació: Bo.

Interior Egipci

Any: 1982. Realitzat per: Germans Salvador. Suport: Paper. Estat de conservació: Regular. Estrips per rosegadors als plecs.

Carrusel Madrileño

Any: 1983-1984. Realitzat per: Germans Salvador. Suport: Paper. Estat de conservació: Dolent. Estrip al lateral dret.

Telón Presentación. Champan

Any: 1983-1984. Realitzat per: Germans Salvador. Suport: Paper. Estat de conservació: Dolent. Estrips i taques d’humitat.

(more…)

“EL MEU MOLINO”, LLUÍS PERMANYER

Ahir, com ja vaig anunciar, TV3 va emetre el reportatge de Lluís Permanyer El meu molino.

Seguiu aquest link i el prodreu veure sencer: http://www.tv3.cat/videos/3112770/El-meu-Molino

EL MEU “EL MOLINO DEL PARAL•LEL”. PER JORDI SALVADOR

Després d’uns dies dedicats a “desbloguejar-me” reprenc la paraula i em trobo amb la següent aportació de l’escenògraf Jordi Salvador.

Li agraeixo de tot cor, i us la transmeto:

 

El meu El Molino del Paral·lel

No és casual que tingui una filla de 23 anys que es diu Talia. Com tampoc ho és que el meu ofici hagi estat el d’escenògraf. La primera fa referència als anys que fa que es tancà el Teatre del mateix nom al Paral·lel i al meu amor pel teatre, i la segona pel fet de pertànyer a una nissaga com els Germans Salvador. La meva vinculació amb aquest petit Broadway a la catalana  s’inicia amb mi mateix. Els pares vivien al carrer de Santa Madrona, al Xino com en deien abans, en un tall de carrer entre el carrer d’en Trenta i les escales del carrer Sant Beltran. En Joan, el meu pare, tenia el taller d’escenografia al carrer de Berenguer el Vell, on posteriorment s’hi feu un mercat municipal i ara és un solar davant l’antic cinema Colon, del qual també com al Molino se’n conserva la façana.
L’inici de la meva vida professional em portà de cap dins l’escenari del Molino. En entrar a treballar amb l’Amadeu Asensi al Carrer Carretes. Eren els temps -1977- de Doña Vicenta, la propietària durant decennis de l’emblemàtic local. Era època de doble funció: varietats a la tarda i l’espectacle a la nit. No hi havia dia de descans. Ni tant sols per a canviar d’espectacle. (more…)