Maty Mont, Matilde Moncusí i Peyrí (Sabadell, 1919 -1973) va debutar de la mà de Joaquin Gasa, i esdevingué la primera vedette de gairebé tots els teatres del Paral·lel durant els anys 40 i 50 del segle XX. Sabadell li va dedicar una plaça de la vila el 1989.
Per a més informació consulteu el blog de Maty Mont : http://matymont.blogspot.com/
[youtube]http://www.youtube.com/watch?v=qr2zmbVYMlg[/youtube]
Era la època daurada dels musicals de Hollywood, i aquests esdevingueren una font inesgotable d’inspiració per als autors europeus. Per La diosa de la Jungla, López Marín s’inspirà en la pel·lícula Hitting a New High que Raoul Walsh rodà el 1937, en la qual Lily Pons interpreta a una cantant de cabaret que vol convertir-se en una diva de l’òpera i, per aconseguir-ho, decideix fer córrer el rumor que al cor de la selva hi ha una misteriosa dona-ocell que canta amb una veu prodigiosa.. .
[youtube]http://www.youtube.com/watch?v=b-zgFCmU1A0&feature=related[/youtube]
Però tothom sap que les reines cantaires proliferen a les selves planetàries, entre les quals la peruana Yma Sumac: indispensable!
[youtube]http://www.youtube.com/watch?v=R-C7jZfAQ34&feature=related[/youtube]
[youtube]http://www.youtube.com/watch?v=Jp0TuVDEIm8[/youtube]
La prostitució sempre ha estat vinculada a la vida del Paral·lel.
[youtube]http://www.youtube.com/watch?v=YW_R7bpiVWg&NR=1 HAPPY PARALLEL[/youtube]
La Muñeca del Amor és un capritxo japonès líric dramàtic en tres actes, dividits en cinc quadres. L’escriptor peruà Felip Sassone va estrenar aquesta obra a Madrid el 1914, i tres anys més tard va arribar al Paral·lel amb un acte menys. La música va ser composta pel mestre Manuel Penella, avi de les actrius Emma Penella i Terele Pávez i besavi d’Emma Ozores.
Aquesta és la cartellera de la Vanguardia, del 21 abril de 1917, que anunciava l’estrena de La muñeca del Amor:
http://hemeroteca-paginas.lavanguardia.es/LVE07/HEM/1917/04/27/LVG19170427-007.pdf
I parlant de nines em venen al cap aquelles nines desmembrades de l’artista polonès, instal·lat a Paris, Hans Bellmer. Les imatges de Bellmer contribuiran ara a situar-nos en un espai més proper, o potser no…
[youtube]http://www.youtube.com/watch?v=4WpzjIRh1Jk[/youtube]
I també:
http://www.youtube.com/watch?v=GQSLC36KrEY&feature=related
Així com els següents articles:
Hans Bellmer in The Art Institute of Chicago: The Wandering Libido and the Hysterical Body, Sue Taylor, Department of Art History, The University of Chicago.
http://www.artic.edu/reynolds/essays/taylor.php
La “Muñeca” (‘La Poupée’); simulacro y anatomía del deseo en Hans Bellmer, Rosa Aksenchuk, Universidad de Buenos Aires.
http://www.observacionesfilosoficas.net/lamuneca.html
Observacions filosòfiques? Doncs aquestes també ho son:
[youtube]http://www.youtube.com/watch?v=anI3n1BpN9I&feature=related[/youtube]
