En acabar la II Guerra Mundial el món ha canviat, i tots els factors que esdevindran la base de La Société du Spectacle –Guy Debord, 1967– regeixen el primer món: la destrucció del planeta per l’home ja és possible –les bombes d’Hiroshima i Nagasaki ho han fet palès–; els dòlars del Pla Marshall (European Recovery Program), que representen entre el 2 i el 3 per cent del PIB dels USA –amb un 0,7% no n’hi hagués hagut prou!–, arriben a cabassos per a reconstruir l’Europa primermundista; la producció es tecnifica; Occident, una veritable olla d’espies, queda dividit en dos blocs amb les seves respectives àrees d’influència, inaugurant així un dels espectacles favorits de Hollywood: la Guerra Freda.
En acabar la II Guerra Mundial, Guy Debord té 17 anys, coneix a fons el moviment surrealista, i prefereix Lautréamont i Cravan… El context i les afinitats electives el porten a fundar el 1952 la Internacional Lletrista, amb Gil J Wolman –actualment el meu veí d’exposició al Macba– i d’altres, una escissió del Lletrisme d’Isidore Isou, i, a la dissolució d’aquesta, s’adscriu a la Internacional Situacionista (1957-1972). (més…)
El 8 d’agost Adrian Morales, també conegut com AdriáNomada, m’envià el mail que podeu llegir més avall. No cometré la lleugeresa de presentar-vos-lo, l’Adrián, que té el do de la paraula entre molts d’altres, es presenta per ell mateix, i jo em limitaré a animar-vos a passar una tarda visionant els documentals que ens proposa, perquè jo ja ho he fet! I si algú es pregunta que tenen a veure amb el tema d’aquest blog que continui consultant-lo, perquè en breu el senyor Guy Debord us en donarà totes les claus.
Per concloure, un nou vídeoregal, aquest cop per donar-li la benvinguda al blog a l’incomparable AdriáNomada. Es tracta de l’obra 1954-1998, realitzada pel japonès Isao Hashimoto el 2003, i l’he escollida per la seva subtilesa i el seu rigor, i perquè present i futur només són dos fulls d’un tríptic que el passat inaugura.
Benvingut Adrián, en aquest vincle trobaràs el meu obsequi: http://alt1040.com/2010/07/miedo-y-locura-armas-nucleares-en-una-escalofriante-animacion
Mail d’AdriáNomada
Aquí les envío varios vídeos de última hora que me acabo de traer de los Estados Unidos, y que están ya siendo un verdadero suceso en Internet.
-El TIPO DE ACTIVISMO DOCUMENTAL que nos interesa y estamos haciendo!!!!! Zeitgeist Movement!!!!
[youtube]http://www.youtube.com/watch?v=ZUZWgU-x6WU&feature=player_embedded[/youtube]
-También: Quince minutos de una impresionante información, sobre las dictaduras Alimentación y el Vandalismo Genético. No os la perdáis. (més…)
Avui ha estat un dia molt profitós pel que fa a la recepció de correus més que interessants. Entre aquests, el mail que m’envia na Carolina Figueras Pijuan, que podeu llegir més avall.
Jo vull agrair-li la seva col·laboració amb un obsequi, Carmen Miranda interpretant “The Lady In The Tutti Frutti Hat”, darrer número del musical “The Gang’s All Here”, que Busby Berkley rodà el 1943, i un dels meus preferits, i té prou qualitat per veure’l a tota pantalla, val la pena! Desitjo que na Carolina i tots vosaltres el “disfruiteu”.
Carmen Miranda – The Lady In The Tutti Frutti Hat
[youtube]http://www.youtube.com/watch?v=TLsTUN1wVrc[/youtube]
Abans de donar definitivament la paraula a Carolina, només vull insistir en el interès del seu blog, visiteu-lo i en sabreu molt més del Paral·lel i dels seus protagonistes.
Mail enviat per Carolina Figueras Pijuan
“Benvolgut senyor
El convido a visitar el meu bloc
http://la-guerrilla-ballerina.blogspot.com/2010/01/la-revista-de-colsada.html
El primer grup de facebook dedicat al Paral.lel
http://www.facebook.com/group.php?gid=301403778708
Si mai us cal quelcom, aqui hi som
Cordialment
Carolina Figueras Pijuan
Show Creative and Choreographer
WEBS:
http://sites.google.com/site/carolinafigueras/coreografa
http://www.myspace.com/carolinafigueras
BLOGS:
Després d’uns dies dedicats a “desbloguejar-me” reprenc la paraula i em trobo amb la següent aportació de l’escenògraf Jordi Salvador.
Li agraeixo de tot cor, i us la transmeto:
El meu El Molino del Paral·lel
No és casual que tingui una filla de 23 anys que es diu Talia. Com tampoc ho és que el meu ofici hagi estat el d’escenògraf. La primera fa referència als anys que fa que es tancà el Teatre del mateix nom al Paral·lel i al meu amor pel teatre, i la segona pel fet de pertànyer a una nissaga com els Germans Salvador. La meva vinculació amb aquest petit Broadway a la catalana s’inicia amb mi mateix. Els pares vivien al carrer de Santa Madrona, al Xino com en deien abans, en un tall de carrer entre el carrer d’en Trenta i les escales del carrer Sant Beltran. En Joan, el meu pare, tenia el taller d’escenografia al carrer de Berenguer el Vell, on posteriorment s’hi feu un mercat municipal i ara és un solar davant l’antic cinema Colon, del qual també com al Molino se’n conserva la façana.
L’inici de la meva vida professional em portà de cap dins l’escenari del Molino. En entrar a treballar amb l’Amadeu Asensi al Carrer Carretes. Eren els temps -1977- de Doña Vicenta, la propietària durant decennis de l’emblemàtic local. Era època de doble funció: varietats a la tarda i l’espectacle a la nit. No hi havia dia de descans. Ni tant sols per a canviar d’espectacle. (més…)
Per començar voldria celebrar l’aportació del Colectivo juan de madre amb el següent Vaudeville Act:
[youtube]http://www.youtube.com/watch?v=SA6wYvVnq4g[/youtube]
MAIL DEL COLECTIVO JUAN DE MADRE
Hola, Benet.
En primer lugar, felicitarlo por su proyecto en torno al Paral·lel, nos parece de lo más meritorio, interesante, y antiepicoplasta! Lo conocimos en una visita al MACBA y nos cautivó con su blog.
En segundo lugar, presentarnos: somos el Colectivo juan de madre, la mejor (o peor) forma para definirnos la rescatamos recientemente de un libro ajeno:
“Más que unas personas físicas, Colectivo juan de madre designa en adelante un modo de aparición o de producción, una línea, una ficción”.
Dos de nosotros estamos afincados en Poble Sec, junto al Cabaret “El Molino”.
Tafanejant per la xarxa vaig anar a parar a la web de l’International Observatory Of Theatres At Risk. Observar la transformació de la ciutat, des de l’òptica sensible de l’Espectador –aquell qui mira amb atenció–, contribuir a la preservació de la memòria col·lectiva, obrir portes i finestres que ens refresquin les idees, i establir vincles fonamentats en Afinitats Electives són, també, el meu objectiu. Convido tothom a visitar aquesta web i a completar-la, quan calgui! El Macbado Benet Rossell
INTERNATIONAL OBSERVATORY OF THEATRES AT RISK
The Observatory for Theatres at Risk intends to be a collecting point for information on theatre spaces under threat. It should be the first step in order to recover them.
Nowadays, not just the theatral spaces, the theatres, but also spaces with potential performing, are at risk. At other times it is the growth of the city following the rules of the marketplace which threaten them. It is usually no more than negligence which makes them vulnerable. The majority of these buildings however deserve to be rescued for the use and enjoyment of the community.
[youtube]http://www.youtube.com/watch?v=U69w15FUn3c&feature=player_embedded[/youtube]
