El 8 d’agost Adrian Morales, també conegut com AdriáNomada, m’envià el mail que podeu llegir més avall. No cometré la lleugeresa de presentar-vos-lo, l’Adrián, que té el do de la paraula entre molts d’altres, es presenta per ell mateix, i jo em limitaré a animar-vos a passar una tarda visionant els documentals que ens proposa, perquè jo ja ho he fet! I si algú es pregunta que tenen a veure amb el tema d’aquest blog que continui consultant-lo, perquè en breu el senyor Guy Debord us en donarà totes les claus.
Per concloure, un nou vídeoregal, aquest cop per donar-li la benvinguda al blog a l’incomparable AdriáNomada. Es tracta de l’obra 1954-1998, realitzada pel japonès Isao Hashimoto el 2003, i l’he escollida per la seva subtilesa i el seu rigor, i perquè present i futur només són dos fulls d’un tríptic que el passat inaugura.
Benvingut Adrián, en aquest vincle trobaràs el meu obsequi: http://alt1040.com/2010/07/miedo-y-locura-armas-nucleares-en-una-escalofriante-animacion
Mail d’AdriáNomada
Aquí les envío varios vídeos de última hora que me acabo de traer de los Estados Unidos, y que están ya siendo un verdadero suceso en Internet.
-El TIPO DE ACTIVISMO DOCUMENTAL que nos interesa y estamos haciendo!!!!! Zeitgeist Movement!!!!
[youtube]http://www.youtube.com/watch?v=ZUZWgU-x6WU&feature=player_embedded[/youtube]
-También: Quince minutos de una impresionante información, sobre las dictaduras Alimentación y el Vandalismo Genético. No os la perdáis. (més…)
Tout en lisant l’article qui suit, je réalise que cette expo au Macba a bouleversé mon existence. Bartomeu Marí, l’actuel directeur du Macba et cocommissaire de mon expo auprès de Teresa Grandas, affirme dans le prologue de mon catalogue « qu’à force d’être discret j’ai failli passer inaperçu ! », ce que je partage à mille pour cent.
Et voici que le Macba me propose une expo personnelle ! (més…)
Avui ha estat un dia molt profitós pel que fa a la recepció de correus més que interessants. Entre aquests, el mail que m’envia na Carolina Figueras Pijuan, que podeu llegir més avall.
Jo vull agrair-li la seva col·laboració amb un obsequi, Carmen Miranda interpretant “The Lady In The Tutti Frutti Hat”, darrer número del musical “The Gang’s All Here”, que Busby Berkley rodà el 1943, i un dels meus preferits, i té prou qualitat per veure’l a tota pantalla, val la pena! Desitjo que na Carolina i tots vosaltres el “disfruiteu”.
Carmen Miranda – The Lady In The Tutti Frutti Hat
[youtube]http://www.youtube.com/watch?v=TLsTUN1wVrc[/youtube]
Abans de donar definitivament la paraula a Carolina, només vull insistir en el interès del seu blog, visiteu-lo i en sabreu molt més del Paral·lel i dels seus protagonistes.
Mail enviat per Carolina Figueras Pijuan
“Benvolgut senyor
El convido a visitar el meu bloc
http://la-guerrilla-ballerina.blogspot.com/2010/01/la-revista-de-colsada.html
El primer grup de facebook dedicat al Paral.lel
http://www.facebook.com/group.php?gid=301403778708
Si mai us cal quelcom, aqui hi som
Cordialment
Carolina Figueras Pijuan
Show Creative and Choreographer
WEBS:
http://sites.google.com/site/carolinafigueras/coreografa
http://www.myspace.com/carolinafigueras
BLOGS:
Després d’uns dies dedicats a “desbloguejar-me” reprenc la paraula i em trobo amb la següent aportació de l’escenògraf Jordi Salvador.
Li agraeixo de tot cor, i us la transmeto:
El meu El Molino del Paral·lel
No és casual que tingui una filla de 23 anys que es diu Talia. Com tampoc ho és que el meu ofici hagi estat el d’escenògraf. La primera fa referència als anys que fa que es tancà el Teatre del mateix nom al Paral·lel i al meu amor pel teatre, i la segona pel fet de pertànyer a una nissaga com els Germans Salvador. La meva vinculació amb aquest petit Broadway a la catalana s’inicia amb mi mateix. Els pares vivien al carrer de Santa Madrona, al Xino com en deien abans, en un tall de carrer entre el carrer d’en Trenta i les escales del carrer Sant Beltran. En Joan, el meu pare, tenia el taller d’escenografia al carrer de Berenguer el Vell, on posteriorment s’hi feu un mercat municipal i ara és un solar davant l’antic cinema Colon, del qual també com al Molino se’n conserva la façana.
L’inici de la meva vida professional em portà de cap dins l’escenari del Molino. En entrar a treballar amb l’Amadeu Asensi al Carrer Carretes. Eren els temps -1977- de Doña Vicenta, la propietària durant decennis de l’emblemàtic local. Era època de doble funció: varietats a la tarda i l’espectacle a la nit. No hi havia dia de descans. Ni tant sols per a canviar d’espectacle. (més…)
Rèquiem pel cabaret
Salvem El Molino intenta salvar l’agonitzant ‘music hall’
Tem que la modernització del teatre del Paral·lel acabi amb el gènere
BARCELONA
«Ha de ser ara o mai», conclou Mari Àngels Cuadras, fundadora i presidenta de l’associació Salvem El Molino. Aquesta enamorada del music hall és conscient que probablement es trobarà davant l’última oportunitat de reflotar, si no ressuscitar, el teatre de varietats, gènere que tantes nits de glòria va brindar al Paral·lel, fins que el novembre del 1997 els seus llums es van apagar després d’anys d’agonia. «Estem molt contents amb la reobertura d’El Molino. És el que sempre hem reivindicat. Però El Molino no és només un local, representa tot un món, una manera d’entendre l’espectacle, que és el que no volem que es perdi», prossegueix aquesta activista del cabaret, que s’ha passat els últims 12 anys organitzant bolos per tot el país amb alguns dels actors del cèlebre teatre, que reobrirà a l’octubre totalment renovat gràcies a l’obstinació de l’empresària Elvira Vázquez.
Imatge del 1993 d’un espectacle de cabaret al vell El Molino, que va tancar les portes el 14 de novembre de 1997, després d’anys de decadència. ARXIU / JUAN VALGAÑON
Gènere que agonitza
Cuadras tem, i no li falten motius, que la modernització d’El Molino –que només conserva la façana principal i que reobrirà com un dels locals tecnològicament més avançats de la ciutat– acabi amb l’última esperança que li queda a l’agonitzant gènere que va tenir com a grans representants vedets com per exemple Merche Mar, Pastora Reyes i la Bella Dorita, nom aquest últim que ha adoptat la plaça situada davant del teatre, recentment reformada.
En aquests anys, l’associació, amb gairebé 3.000 socis, segons la presidenta, ha recorregut desenes de poblacions de Catalunya amb una exposició de retrats de l’època daurada del teatre –amb fotografies de les velles glòries del teatre, des de Johnson, que va actuar durant 30 anys al local des del seu debut el 1943, fins a l’ara actriu televisiva Yolanda Ramos, que va iniciar la seva carrera en l’última etapa d’El Molino– i amb espectacles on han participat diversos d’aquests actors.
Conscients que «el públic de Barcelona és molt exigent» i que la nova propietat del local ha invertit molts diners en el projecte i que busca programar espectacles «que sorprenguin», Salvem El Molino parteix d’una idea «assumible». «El que pretenem és que, un dia a la setmana, quan la programació regular del teatre descansi, l’obrin a aquests artistes, perquè no es perdi l’essència molinera. Queda molta gent que encara es dedica al music hall», explica Joan Tornés, secretari de l’associació, que adverteix que els espectacles moliners atrauen el turisme, i que en canvi els espectacles moderns, que es poden veure a qualsevol lloc, potser no.
Cuadras i Tornés ja ho tenen tot programat. Del que es tractaria és, els dies elegits per recordar l’essència d’El Molino, organitzar autocars des dels pobles de Catalunya, territori que, segons asseguren aquests amants del gènere, hi està molt més obert. «Quan programem per Catalunya acostuma a ser tot un èxit. La gent respon», afirma Cuadras, que recorda de memòria la trentena de municipis que han visitat portant «l’essència molinera».
Ideal de difícil execució
Malgrat els lloables esforços que hi està invertint, el somni de Salvem El Molino és més que utòpic. Tot i que els nous propietaris del teatre encara no han donat pistes sobre en què consistirà la programació inaugural, han deixat en tot moment clar que es tractarà d’un «cabaret modern», on en principi no hi ha gaire espai per a aquestes velles glòries.
Al ser consultats per aquest diari sobre com veuen la proposta de Salvem El Molino, des d’Ociopuro, empresa propietària de la instal·lació, responen que no tenen «res a dir en relació amb aquest tema» i que encara no han rebut cap proposta formal d’aquesta plataforma. Això sí, sempre s’han mostrat oberts a «parlar amb tothom». No se sap mai.
Font: http://www.elperiodico.cat/ca/noticias/barcelona/20100810/requiem-pel-cabaret/428488.shtml
Per començar voldria celebrar l’aportació del Colectivo juan de madre amb el següent Vaudeville Act:
[youtube]http://www.youtube.com/watch?v=SA6wYvVnq4g[/youtube]
MAIL DEL COLECTIVO JUAN DE MADRE
Hola, Benet.
En primer lugar, felicitarlo por su proyecto en torno al Paral·lel, nos parece de lo más meritorio, interesante, y antiepicoplasta! Lo conocimos en una visita al MACBA y nos cautivó con su blog.
En segundo lugar, presentarnos: somos el Colectivo juan de madre, la mejor (o peor) forma para definirnos la rescatamos recientemente de un libro ajeno:
“Más que unas personas físicas, Colectivo juan de madre designa en adelante un modo de aparición o de producción, una línea, una ficción”.
Dos de nosotros estamos afincados en Poble Sec, junto al Cabaret “El Molino”.
RENAIXEMENT D’UN EQUIPAMENT HISTÒRIC EN UNA ARTÈRIA DE LA CIUTAT
El Molino es tenyeix de blanc en la recta final de la seva transformació
La meca del cabaret, que ha deixat enrere el característic vermell, ultima les reformes
El teatre reobrirà el pròxim octubre com a punta de llança del renovat Paral·lel
Dijous, 5 de agost del 2010
HELENA LÓPEZ / Barcelona
Aquest agost la Fundació El Molino (FEM) no tanca per vacances. És més, l’activitat aquests dies a la seva flamant oficina, just davant del recuperat teatre, és més frenètica que mai. I és que l’esperada estrena està cada dia més a prop. Finalment, el teló pujarà de nou aquest octubre, tot i que encara no hi ha qui els tregui ni el dia ni l’espectacle elegit per aquesta assenyalada jornada, el secret més ben guardat per als treballadors del cabaret, que vol simbolitzar el renaixement del Paral·lel.
El que ja és un secret de domini públic des que la recent retirada de la bastida el va deixar a la vista de tothom, és l’aspecte exterior del cabaret, on un blanc trencat ha deixat enrere el vermell canalla dels seus anys de glòria. Pel que fa a l’interior, la regidora de Sants-Montjuïc, Inma Moraleda, explica que hi va entrar la setmana passada i que està «gairebé, gairebé a punt», i que ha quedat «molt bonic». És més, ben aviat els actors de l’encara secretíssima funció inaugural podran entrar a assajar sobre el seu petit escenari, que conserva les reduïdes dimensions originals (sis per tres metres), igual que el seu aforament limitat (230 butaques).
De les mil virgueries tècniques de què disposa el renascut edifici –el més intel·ligent dels inaugurats fins avui a la ciutat, segons els impulsors del projecte– la que més agrairan els veïns és la referent a l’aïllament de l’interior, «molt per sobre del que exigeix la llei», apunten fonts de la FEM, que afegeixen que serà «impossible que els veïns sentin res».
La façana presenta avui un aspecte gairebé immaculat. Les aspes són noves, però ningú ho diria, perquè el seu aspecte és idèntic a l’original, projectat per l’arquitecte Manuel J. Raspall el 1913. Què es projectarà a la gran pantalla de leds que corona l’edifici és una altra de les grans incògnites. La FEM només avança que pot reproduir tant imatges fixes com en moviment i que, òbviament, anunciarà els espectacles que es representin al teatre.
Pel que fa a la programació, Elvira Vázquez, mare del projecte, ha apuntat des de l’inici d’aquesta arriscada aventura, fa més d’una dècada, que la idea és oferir una programació molt variada, «creant un nou concepte que recuperi l’essència del teatre, però que s’obri a altres públics».
PROJECTES EN PARAL·LEL / Pel que fa a la recuperació del Paral·lel com a referent de la faràndula i la cultura en el sentit més ampli, després de múltiples retards, el 20 de setembre s’inaugurarà l’Artèria Paral·lel, l’antic Teatro Español, gestionat per la SGAE, que reobrirà amb l’espectacle La nit de Sant Joan, de Dagoll Dagom. L’Arnau, en canvi, segueix en estat d’absolut abandonament i amb el cartell d’En venda.
Per als que no en tinguin prou passejant pel Paral·lel i contemplant la façana, i no puguin esperar-se fins a la tardor per accedir a l’interior, la mutació d’El Molino pot veure’s a Paral·lel Benet Rossell, mostra dedicada al cabaret de les aspes, al Macba fins al 23 de gener.
El que ja és un secret de domini públic des que la recent retirada de la bastida el va deixar a la vista de tothom, és l’aspecte exterior del cabaret, on un blanc trencat ha deixat enrere el vermell canalla dels seus anys de glòria. Pel que fa a l’interior, la regidora de Sants-Montjuïc, Inma Moraleda, explica que hi va entrar la setmana passada i que està «gairebé, gairebé a punt», i que ha quedat «molt bonic». És més, ben aviat els actors de l’encara secretíssima funció inaugural podran entrar a assajar sobre el seu petit escenari, que conserva les reduïdes dimensions originals (sis per tres metres), igual que el seu aforament limitat (230 butaques). La façana presenta avui un aspecte gairebé immaculat. Les aspes són noves, però ningú ho diria, perquè el seu aspecte és idèntic a l’original, projectat per l’arquitecte Manuel J. Raspall el 1913. Què es projectarà a la gran pantalla de leds que corona l’edifici és una altra de les grans incògnites. La FEM només avança que pot reproduir tant imatges fixes com en moviment i que, òbviament, anunciarà els espectacles que es representin al teatre. La xarxa és regeix per les mateixes regles que les meves micrografies! Individus i conceptes s’emparenten per raons de veïnatge, proliferen sense límits ni codis, sovint s’assemblen però sempre són diferents, tots els estaments hi participen, la imatge i el moviment sempre guanyen, la cronologia compte poc! La xarxa és un plagi!
El manifest fundacional de l’assemblea d’estudiants del Institut del Teatre (AEIT) em remet a d’altres èpoques, quan participava a les assemblees del sindicat de cinema de Comissions Obreres com a coordinador de la secció d’autogestió, camuflats a l’altell del bar Velódromo, al fons de l’Esterri, o en un bar del Paral·lel, al costat del Molino, on ara hi ha un local de la Pizza Hut. També m’inspira una micrografia que ara mateix faré, i que penjaré a sota tant bon punt la tingui enllestida. Mentrestant llegiu el Manifest que és el que compte. El Macbado Benet Rossell
MANIFEST FUNDACIONAL DE L’ AEIT (Assemblea d’Estudiants del IT)
El present manifest té la intenció d’ésser el document constitutiu de l’Assemblea d’Estudiants de l’Institut del Teatre, com a força aglutinadora de tota la comunitat d’alumnes amb una intenció marcadament activa, reactiva, reflexiva i creativa.
Aquesta no és una iniciativa particular, sinó una acció global de bona part dels i les estudiants de l’IT en els seus diferents graus (llicenciatura i màster), centres (Terrassa i Barcelona) i escoles (ESAD, ESTAE, CSD i EESA/CPD), especialitats i nivells, que han decidit organitzar-se de forma assembleària i amb actitud crítica i combativa.
Tenim vocació d’esdevenir un espai unitari, de representació i de diàleg, on tot l’estudiantat de l’IT se senti partícip i pugui fer sentir la seva veu. Hem decidit reunir-nos, presentar-nos i, per primera vegada, establir un debat obert que condueixi a fer públiques les nostres problemàtiques, intercanviar els nostres anhels, i cercar solucions comunes als problemes comuns.
Tafanejant per la xarxa vaig anar a parar a la web de l’International Observatory Of Theatres At Risk. Observar la transformació de la ciutat, des de l’òptica sensible de l’Espectador –aquell qui mira amb atenció–, contribuir a la preservació de la memòria col·lectiva, obrir portes i finestres que ens refresquin les idees, i establir vincles fonamentats en Afinitats Electives són, també, el meu objectiu. Convido tothom a visitar aquesta web i a completar-la, quan calgui! El Macbado Benet Rossell
INTERNATIONAL OBSERVATORY OF THEATRES AT RISK
The Observatory for Theatres at Risk intends to be a collecting point for information on theatre spaces under threat. It should be the first step in order to recover them.
Nowadays, not just the theatral spaces, the theatres, but also spaces with potential performing, are at risk. At other times it is the growth of the city following the rules of the marketplace which threaten them. It is usually no more than negligence which makes them vulnerable. The majority of these buildings however deserve to be rescued for the use and enjoyment of the community.
Mentre preparava aquest recull d’informacions sobre l’Arteria Paral·lel, el primer dels nous teatres que estan a punt d’instal·lar-se al Paral·lel de Barcelona, m’he adonat que les sigles SGAE es repetien molt més que paraules com teatre, música, cultura, artista, espectacle, espectador… Introduiré doncs aquest capítol explicant quines són, i sobretot quines han estat les meves relacions amb aquesta entitat, des del Tremp dels anys 50’s, des del Madrid dels 60’s, i fins a l’actualitat. Ho faré en breu!
El macbado Benet Rossell
