JOSEP SANTPERE, 1875-1939

Josep Santpere i Pey treballava en el seu taller d’arts gràfiques del carrer de Viladomat els matins, i de nit es transformava en l’actor més popular del Paral·lel. Va començar de caixista a la impremta i va acabar sent el propietari. Al teatre va fer el mateix recorregut. El 1911 va arrendar el Teatro Nuevo i, deu anys més tard, el Gran Teatro Español, que va convertir en el temple del vodevil.

Santpere era actor, director, músic i empresari teatral, i serà recordat com el rei indiscutible del vodevil que es representava al Paral·lel. Josep Santpere i Elena Jordi, que van formar parella artística durant molts anys, que a més coincideixen de ple amb l’època daurada del Paral·lel, van ser els reis del vodevil barceloní. Era la Barcelona dels anys 20 i 30 on els teatres, music-halls, i cafès treballaven al màxim. Polifacètic de mena, va arribar a tocar pràcticament tots els gèneres teatrals com ara el drama clàssic, la sarsuela o l’opereta.

La seva versió de Don Juan Tenorio assolí un gran èxit, de tal manera que el públic l’obligà a representar-lo una vegada i altra.

Home emprenedor, el fundador de la saga (pare de la famosíssima Mary Santpere) també va realitzar un interessant recorregut cinematogràfic que va de La culpa del pare (1913) a Serra de Terol (1938), basada en L’Espoir, d’André Malraux. En total, una desena de pel·lícules, essencialment de caire costumista com Baixant de la Font del Gat o La Marieta de l’ull viu.

Durant la República, segurament l’únic període en el qual es va representar revista totalment en català al Paral·lel, Josep Santpere era cèlebre pels seus cuplets humoristics. Aquí en teniu una petita mostra:

I, inexcusablement, el conegut cuplet “Remena, nena”, interpretat per Josep Santpere i Rosita Hernáez, que va ser la seva esposa:

La seva última actuació en un escenari va tenir lloc l’agost de 1939; el 8 de setembre de 1939 una pulmonia va acabar amb la seva vida.

Més informació

Fonts: Wikipedia.com, elPais.com, Fundacioelmolino.org

Comentar —