BRAVO! MAÑA!

La Maña, premio Butaca de Honor por su contribución al ‘music hall’ en Cataluña

BARCELONA, 12 Nov. (EUROPA PRESS)

Lita Claver, conocida popularmente como ‘La Maña’, recibirá el 30 de noviembre el premio Butaca de Honor por toda su trayectoria artística, más de 60 años en los que ha sido un símbolo del cabaret y la revista.

Como segunda vedette en el Teatre Victòria del Paral·lel, Claver se dio a conocer con el nombre de ‘La Maña’ por su exagerado acento aragonés en todas sus intervenciones. Más adelante, se trasladó al Molino, donde pasó de ser corista a un referente del ‘music hall’ barcelonés.

Después, abandonó Barcelona y se instaló en el Teatro Muñoz Seca de Madrid. En 1985, volvió a la capital catalana, concretamente al Teatre Arnau, del que acabó siendo accionista mayoritaria.

Allí se vieron espectáculos de variedades como ‘Estamos en el Arnau’, ‘Con Maña y a lo loco’, ‘Que Maña tiene el Arnau’ y ‘Más fresca que nunca’.

Fonts:  http://www.europapress.es/cultura/noticia-aragon-mana-premio-butaca-honor-contribucion-music-hall-cataluna-20101112203025.html

Per a més informació: http://www.premisbutaca.cat/  

Foto: Eduardo Granizo

“Estoy muy orgullosa de mi trayectoria, de ser la pequeña de 16 hermanos gitanos, de pasar el plato con cinco años por la calle Miguel de Ara en el bar Pandereta y Ventura para que comieran mis hermanos, de pasar por el Oasis, por el Plata, por Barcelona, de mis 60 años de carrera, de seguir al pie de cañón para que siga viviendo mi marido, Rafael, que vive cada vez que me ve”.

Com a segona vedette del Teatre Victòria del Paral·lel, Lita Claver es va donar a conèixer amb el nom de “La Maña”, pel seu exagerat accent aragonès. Posteriorment, es va traslladar fins al mític Molino, on es va convertir en un referent del Music Hall de la ciutat comtal. Després d’abandonar Barcelona, va tornar el 1985 al Teatre Arnau, com a propietària, fins al 1993. Al 1987 va rebre el guardó Sebastià Gasch que atorga el FAD (Foment de les Arts Decoratives de Barcelona) a la millor artista de music-hall

Però escoltem-la: [youtube]http://www.youtube.com/watch?v=UkgolJYXL_Q&feature=related[/youtube]

“La Maña” també ha intervingut en nombroses pel·lícules com  “El pobrecito Draculín” (1976), “Makinanaja 2” (1993) “Pintadas” (1996) o “El gran Vázquez” (2010). [youtube]http://www.youtube.com/watch?v=QQItJIec3hM[/youtube] Com actriu dramàtica, vaig tenir la sort de veure-la el 2008 interpretant Contra el espejo, a la Sala Muntaner. La Maña va brodar el seu paper, però el més emocionant va ser descobrir, en acabar la funció, que bona part dels espectadors eren incondicionals de la Maña, que no havien tingut cap prejudici  en allunyar-se del Paral·lel  i seguir-la fins a una petita  sala alternativa de l’Eixample barceloní. 

[youtube]http://www.youtube.com/watch?v=fL9iGMlT2nY[/youtube] Però de Contra el espejo ens en parla abastament l’Andreu Sotorra en el seu blog: 

«Contra el espejo». Espectacle de Boris Rotenstein. Dramatúrgia de Damián Ruiz. Intèrprets: Lita Claver “La Maña” i Aleix Rengel Meca alternant amb Jordi Sànchez. Escenografia d’Ivan Oset. Música de Txaikovski. Companyia Perestroika-A-Tak. Direcció: Boris Rotenstein. Barcelona, Sala Muntaner, 7 novembre 2008.

Més d’un es deixarà caure per la Sala Muntaner convençut que Lita Claver ‘La Maña’ els ofereix un espectacle relacionat amb l’època que la va fer hereva del glamour ja en capa caiguda del Paral·lel, a El Molino o a l’Arnau, a la cua del segle passat. Potser sí que li estranyarà que un espectacle de La Maña el dirigeixi un director com Boris Rotenstein, però a la vida no es pot dir mai d’aquesta aigua —o d’aquesta Maña— no en beuré.

El cas és que el fidel espectador es trobarà amb la sorpresa de redescobrir una actriu dramàtica amb una capacitat actoral que tenia amagada o subtilment dissimulada sota els plomalls i els lluentons propis de la revista.

‘Contra el espejo’, un espectacle idea del mateix director en memòria de personatges com Oriana Fallaci, Anna Politkovskaya i Yael Langella, posa en escena una dona famosa, ara reclosa a casa, que rep un periodista per trencar el seu silenci amb una entrevista.

L’acció se situa enmig d’una escenografia que un diria que pot arribar a ser una recreació d’aquell estudi escenogràfic que tenia Joan Brossa al carrer Balmes, ple de diaris, llibres, objectes i papers de tota mena per terra, i que mostrava a la premsa sempre que es volia retratar.

María Romero, la protagonista de ‘Contra el espejo’, viu en un estudi similar, petit, com si el món en què s’ha reclòs es definís també per la deixadesa i les dimensions. Tot i així, María Romero, una dona amb llums i ombres, liberal per a segons què, però extremista en segons quines altres posicions, manté l’elegància que la va fer famosa i es comporta en aquest espai rònec de la mateixa manera que una dama d’alta societat ho faria en un palau. Per això, fins i tot en una escena final, lluu un espectacular abric de pells, en un gest que recorda allò de “geni i figura fins a la sepultura”.

Res de comèdia, doncs. Res de picaresca. Res de vell Paral·lel, sinó gairebé un monòleg d’una hora i mitja durant el qual Lita Claver ‘La Maña’ es deixa acompanyar en fugaces rèpliques per un periodista que no sap ben bé què vol saber del personatge i que acabarà sent ell el que és interrogat.

Lita Claver manté el seu paper amb dignitat en un muntatge que, a l’estil propi de Boris Rotenstein, té alguns moments de baixa intensitat que obliguen els espectadors a parar l’orella una mica més del compte. Un monòleg que no permet que se’n desvelin gaires secrets perquè tots aquests s’han de deixar que apareguin lentament en el discurs de la protagonista. Només cal advertir que hi ha dos revòlvers, un entrepà i unes claus. Un clima que vol ser claustrofòbic, mig de thriller, mig de suspens, i que acaba tenint com a principal reclam la presència de ‘La Maña’ a l’escenari.

http://www.andreusotorra.com/teatre/clipdeteatre/muntaner.html

Repeteixo: Bravo! Maña! 

[youtube]http://www.youtube.com/watch?v=BQtN_2WMpy0[/youtube]

PROGRAMES DE MÀ DELS TEATRES DEL PARAL·LEL: TEATRO ARNAU

 

TELENOIKA, EL MOLINO, EL PAPA, I L’AIRE FRESC

Aquest matí m’aixeco emboirat, consternat, mig destruït de tanta ressaca papera! Em vaig veure obligat a seguir tot el vodevil per culpa d’aquest blog, i és que l’espectacle és l’espectacle t’agradi o no! 

En aquest cas es tractava d’un macro espectacle muntat a Barcelona i amb ínfules planetàries: un bé de déu d’avions, trens, cotxes i autocars amunt i avall, un munt de carrers clausurats, arrest domiciliari del veïnatge, mobilització general de les forces de l’ordre –les nostres i les importades–, governs centrals, autonòmics i municipals de genolls, tiberis pantagruèlics amb nona de pasqua inclosa al més de novembre –una manera peculiar de difondre la cultura catalana!–, figuració a punta pala i una star incomparable, d’aquelles que representen el mateix espectacle durant dècades –en aquest cas durant mil·lennis!– i continuen tenint parròquia, una star d’aquelles que en assolir la glòria suprema es pot fins i tot permetre mossegar la mà que l’alimenta!

El més raonable hagués estat anar directe a un bar i demanar un Bloody Mary! [youtube]http://www.youtube.com/watch?v=d6Jy9YVAjY8[/youtube]

En comptes d’això consulto els mails i en veig un d’en David que m’avisa que Telenoika ja ha penjat el vídeo de la inauguració d’El Molino! I l’efecte Telenoika em neteja de cop el cervell!

Penjaré a continuació tres vídeos de Telenoika, el vídeo de la inauguració d’El Molino, off course, el Vídeo Attack al Corte Inglés, que recull l’acció que van realitzar  la vetlla de la Vaga General del 29 de Setembre, i un tercer anomenat FeedBack Experience. No afegiré cap comentari, em limitaré a reproduir la informació que ells donen, no cal més, i torno a convidar tothom a seguir els treballs de Telenoika: jo ho faré. Gràcies Telenoika per refrescar-me les idees!

Benet Rossell, L’empapussat

Telenoika Audiovisual Mapping @ El Molino Opening 

[vimeo]http://vimeo.com/16481605[/vimeo]Video contents produced using 2D video composition and 3D rendering softwares.
· projected with a 20.000 lumens video beamer at 1024×768.
· used WarpMap as video warper and player. WarpMap is a surface warping and video-player software developped by Eloi Maduell from PlayModes.com with Openframeworks libraries.
. used LedMap as 39*237px content player for the Media Façade.
  Contact: mapping@telenoika.net

Vìdeo Attack al Corte Inglés

[vimeo]http://vimeo.com/15439376[/vimeo] Acción realizada la víspera de la Jornada de Huelga General del pasado 29 de Septiembre. Video Intervención Hackeando la fachada del Corte Inglés de la Plaza Cataluña de Barcelona. CONTACT: mapping@telenoika.net

Telenoika FeedBack Exp._New Audio Remasteritzat

[vimeo]http://vimeo.com/9001405[/vimeo] Feedback is a hard-to-control live process. It talks about errors, cycles, responses, inputs, outputs and the life emerging from the signals.
It’s a metaphor usually applied to intelligent processes in machines –what’s come to be known as Artificial Intelligence, if there could ever be such a thing. The question triggering the error and its feedback are processes very close to that of human trial-and-error learning. Machines learn and respond.

“Telenoika Feedback Experience” is a get-together of various creators in Telenoika’s audiovisual open community, which will experiment with the responses and errors generated by video-mixers of different generations.

In this abstract live AV session for Punto y Raya Festival, we want to talk about chaotic monitoring processes and the development of human interrelations based on free knowledge circulation and exchange.

Are You Experienced?

I en castellà: La realimentación (en inglés, feedback) es un proceso vivo, de difícil control. Nos habla de los errores, de los ciclos, de los retornos, de los inputs, de los outputs, de la vida que se genera en las señales.
Es una metáfora empleada habitualmente para referirse a procesos inteligentes en las máquinas, la denominada inteligencia artificial, si es que alguna vez la inteligencia puede ser artificiosa. La pregunta que supone el error y la respuesta que genera la realimentación son procesos muy próximos al ensayo/error del aprendizaje humano. Las máquinas aprenden y contestan.

Telenoika Feedback Experience es un encuentro de diferentes creadores de la Comunidad Audiovisual Abierta Telenoika que trabajarán sobre los retornos y los errores que generan mezcladoras de video que pertenecen a diferentes generaciones.

En este directo audiovisual de estética abstracta que presentamos en el Punto y Raya Festival queremos hablar tanto de los procesos de monitorización caótica como de las mejoras humanas basadas en el intercambio y la libre circulación del conocimiento.

Are You Experienced?

EL MOLINO D’EN JOAN SALVADOR

Fa uns dies l’escenògraf Joan Salvador em va enviar unes plantilles, amb tot luxe de detalls, que permeten construir una maqueta de l’antic escenari d’El Molino en paper. Per acabar-ho d’adobar descobreixo que com a teló de fons ha triat Fantasia Chotis, un dels decorats que vaig rescatar dels tristament famosos containers d’El Molino.

En Joan Salvador ens proposa dues versions del seu Molino particular: una amb passarel·la i una altra sense. La passarel·la, que es projectava més enllà de la boca de l’escenari, era l’element que permetia que els artistes interactuessin amb el públic, i també servia per fer la desfilada de tota la companyia al final de l’espectacle, amb gran profusió de plomes i lluentons.

El teatrí de paper d’en Joan Salvador existeix, jo vaig tenir la sort de veure’l al seu taller, que ara regenten la filla i la neta, i us garanteixo que és una autèntica obra d’art on poder representar cabaret en miniatura!

Personalment no veig l’hora d’agafar paper, tisora i…

En Joan m’ha enviat tots els arxius en format PDF, amb millor resolució, i diu en el seu blog que està disposat a enviar-los a tothom qui els demani! Visiteu doncs el blog d’en Joan Salvador http://www.divisioncap.net/blog/, hi trobareu noves plantilles per a construir d’altres teatres, la manera de demanar-li els PDF orginals, i molta informació de primera: tota una lliçó d’escenografia i de vida…!  

Benet Rossell, El Micro Molino

Plantilles per a construir una maqueta de l’antic escenari d’El Molino

  

  

PROGRAMES DE MÀ DELS TEATRES DEL PARAL·LEL: TEATRO APOLO

      

               

  

 

 

 

AAA

YYYYYYYYYY

DEUTES AMB CAROLINA FIGUERAS PIJUÁN

La Carolina es va posar en contacte amb mi a l’agost passat, i jo li vaig dedicar un espai a aquest blog. Des de llavors no ha parat d’enviar-me informació que jo, per un motiu o per un altre, encara no havia tingut temps de publicar. 

L’avantatge  d’aquest retard és que podem iniciar aquest post amb la seva opinió sobre la reobertura d’El Molino: http://la-guerrilla-ballerina.blogspot.com/2010/10/el-molino-nuevo-y-la-vieja-guardia.html

Aquí teniu una entrevista a Carolina Figueres Pijoan, realitzada al programa Som Naltros de TV Cambrils: [vimeo]http://vimeo.com/12293064[/vimeo]

Carolina també ens envia el seu homenatge a un bon amic seu, MANUEL CASTAN artista i empresari de la sala CIRO`S i de BANDOLERO. [vimeo]http://vimeo.com/13910988[/vimeo] I uns links d’inexcusable visita: 

http://madamearthureldocumental.blogspot.com/

http://pierroteame.blogspot.com/

http://larevistamusical.blogspot.com/

Carolina ens va avisar que “el dissabte 9 d’octubre, des de les 18 hores, els artistes tornarem a Barcelona i dins del cicle Barcelona al cinema, oferirem la segona sessió dedicada al teatre de music hall i varietats, a El Molino y el Teatro Apolo, recordant els seus temps més gloriosos i als artistes que els varen fer famosos.” Les meves macbades ocupacions em van impedir assistir-hi, però vull publicar la informació, encara que sigui en retard, per incidir sobre la mobilització que hi ha al voltant del Paral·lel, preneu bona nota!

Gràcies Carolina, continuarem!

Benet Rossell, El Molino Solitario

VIVE LA FRANCE!

No oblido que dec un darrer post sobre Guy Debord, el serviré en breu.

Avui he rebut aquest missatge:

Travailleurs du monde, soutenez la grève des travailleurs en France !

Workers of the World, Support the French Workers’ Strikes! 

Obreros del mundo, apoyad la huelga de los trabajadores en Francia!

http://bataillesocialiste.wordpress.com/2010/10/25/travailleurs-du-monde-soutenez-la-greve-des-travailleurs-en-france/

I he pensat: VIVE LA FRANCE!

La CLIQUE à BOBINO – PARIS [youtube]http://www.youtube.com/watch?v=35s8ue5n0CU[/youtube]

CABARET A LA CONFITERIA, DIMECRES PASSAT

El Periódico d’avui ens dona notícies excel·lents!

Primera bona notícia:

La Confiteria –Sant Pau, 128– s’apunta al Cabaret!  

Segona bona notícia:

L’article de Catalina Gayà, que porta per títol “El Molino, en dues bosses de la brossa! explica el següent:

“Era una nit freda de gener de fa quasi una dècada i Horacio es queixava a un amic malagueny que a Barcelona la faràndula ja no tenia tablaos. A la vorera, va veure les bosses. Els dos taüts de plàstic guardaven sabates de plataforma, malles i una infinitat de plomes que La Maña i moltes altres vedets van lluir a l’escenari. Horacio, artista i veí del Paral·lel, se’ls va endur a casa. «Van ser els russos. ¡Ho van tirar tot! Una artista anglesa va recollir partitures, trossos de decorat», explica Jesús, un veí…”

Podeu llegir la notícia complerta a: www.elperiodico.cat/ca/noticias/barcelona/20101025/molino-dues-bosses-brossa/555124.shtml

Celebro  que la temptativa de malbaratar tot el patrimoni històric  d’El Molino continuï fracassant, aplaudeixo la iniciativa d’Horacio, i aprofito per retre homenatge a tots els transformistes del planeta amb aquest tall de la pel·lícula  Insignificance, de Nicolas Roeg, 1985, amb Michael Emil, en el paper d’Einstein, i Theresa Russell, com a Marilyn

Perquè a mi també m’haguès agradat ser Marilyn, WHY NOT? [youtube]http://www.youtube.com/watch?v=JS0n_fr1Fyo[/youtube] I per saber-ne més sobre Nicholas Roeg: [vimeo]http://vimeo.com/1004885[/vimeo]

INAUGURACIÓ D’EL MOLINO, 19.10.2010, 21:00, 3/3

Doncs sí, el dimarts 19 vaig ser convidat a El Molino!  

Algunes informacions d’interès al següent vídeo: [youtube]http://www.youtube.com/watch?v=-sceQwEOOrA[/youtube]

L’edifici

El nou edifici d’El Molino vist des del carrer és, al meu parer, un encert com a edifici nocturn, és a dir quan la façana tecnològica s’il·lumina i s’esborra transformada en llums, colors, imatges, moviment… Però de dia, la macrogàbia metàl·lica, gris antracita, dura com l’acer, afegeix una pesantor al barri que potser no calia. Per a ser honest em cal dir que des de la finalització de les obres he preguntat als meus veïns del taller què els semblava l’edifici, i la gran majoria l’aplaudeix: de gustibus non disputandum!  

   

L’edifici per dins

Per dins és impecable, semblant a l’original –l’espai disponible obliga–, i no s’ha comès l’error d’intentar reproduir una estètica que, un cop descartada l’opció de la restauració i l’edifici enderrocat, no tindria cap sentit. Les cadires plegables de la platea permeten una transformació de l’espai immediata, multiplicant així les seves possibilitats. I la tecnologia, la marca distintiva de la casa, hi és present arreu: a l’escenari, amb un teló de fons pantalla; a les llotges, recobertes de leds intel·ligents; al sostre, i de ben segur a molts altres indrets que encara no he vist. És obvi que l’edifici no estalvia en mitjans, ara cal posar aquests mitjans tecnològics al servei de la creativitat!

L’espectacle inaugural 

[youtube]http://www.youtube.com/watch?v=NfPNkbbS4c4&feature=related[/youtube] Made in Paral·lel és un típic espectacle inaugural que evoca la història del mític cabaret, i alhora té un component programàtic: músics en directe, un mestre de cerimònies, un tastet de flamenc i de burlesque, music hall multimèdia de petit format amb un excés de playback, un streaptease molt elegant a càrrec d’Úrsula Martínez, que podeu veure si seguiu el link:  http://www.dalealplay.com/informaciondecontenido.php?con=52451 

L’humor el posa la vedette, La Terremoto de Alcorcón, present entre Las Diabéticas Aceleradas en el següent vídeo, durant la festa organitzada per Pedro Almodóvar al Festival de Cannes, en motiu de la presentació del seu film La Mala Educación: [youtube]http://www.youtube.com/watch?v=H5CBtoAEblI[/youtube]I la presència de Merche Mar, la darrera vedette de l’antic Molino, que lliga passat i present  amb plomes, viscut, sensibilitat i un indiscutible savoir faire molinero. 

Poc marabú i molta ploma, tradicionalment lligada al Paral·lel, fins i tot durant els decennis més intransigents del franquisme. 

Paral·lelismes

No em resistiré a sucumbir a una certa nostàlgia, i si bé el número d’Úrsula Martínez va ser de lluny el que més em va agradar, no puc evitar recordar Christa Leem, la gran dama del streaptease que revolucionà el gènere a la Barcelona de la transició. En aquest link  http://www.vilaweb.tv/?video=4388 podeu veure el número que Joan Brossa dirigí el 1977. 

Per saber-ne més de Christa Leem és imprescindible la lectura de La nit de les papallones, de Jordi Coca, publicat a Edicions 62, i que l’autor comenta en aquest vídeo: http://www.tv3.cat/videos/1616019/  

Per conèixer l’abast de la personalitat de Christa Leem cal saber que el Lobby Uno de los Nuestros, http://1delosnuestros.blogspot.com/, que es defineix com un “Col·lectiu format per professionals d’àrees diverses que es troben un cop cada mes amb la finalitat d’intercanviar i crear sinergies. Els membres d’aquest col·lectiu, tenen en comú una visión progressista de la vida, des del punt de vista polític, social i fins i tot humà. “Un dels Nostres” valora les iniciatives polítiques valentes, solidàries de progrés i avantguarda pel que fa a la creació artística i les mentalitats obertes i integradores des del punt de vista social. Som lliures pensadors!!”, atorga cada any el Premi Christa Leem

I per concloure he triat un parell de vídeos del lliurament del Premi Christa Leem’08 al poeta Marcos Ana, perquè poesia i llibertat són dos ingredients més que adients per donar la benvinguda a EL MOLINO! [youtube]http://www.youtube.com/watch?v=TLY2PYd6Rko[/youtube] [youtube]http://www.youtube.com/watch?v=IdL-OJtOWkw[/youtube]

¡¡¡LLARGA VIDA A EL MOLINO!!!

Benet Rossell, El Molino Solitario

INAUGURACIÓ D’EL MOLINO, 18.10.2010, 21:00, 2/3

20:30     Creix l’emoció

Comença a animar-se la catifa vermella. Els qui s’aferraven a les tanques municipals esdevenen comentaristes improvisats per l’ocasió:

Guaita, és la de Sálvame! / No, aquesta no ho és pas, és la de Les Mañanes! / Mira, mira, lleva una bolsa llena de tangas. / ¡Ay, Ay, que se le caen! (i un reguitzell de tangues damunt la catifa) / El Mariñas!!! El Mariñas!!! / Coi, sí que és petit! / En Jordi González també és baixet / ¡Qué va! Yo lo vi en Sant Cugat y de bajito na de na! / Què vindrà en Jordi González? / A mi me han dicho que vendrá ¡Montilla! / I l’Hereu! / ¿Y el Jorge Javier? / (Per darrera) ¿Dónde está Jorge Javier? ¡Qué no lo veo! ¡Aparta, coño, qué no lo veo! /¿On és la Pataki?…

I era cert, un floc de caspa d’en Mariñas se’m va ficar a l’ull dret, i entre fer equilibris damunt la tanca, refregar-me l’ull amb la màniga de la jaqueta, i mirar de mantenir la càmera en posició vertical se’m va oblidar fotografiar-lo, llàstima!

20:50     Per fi El Molino!

Esclata un aplaudiment, el canó de llum enfoca l’extrem esquerre, estaven entrant

LA MAÑA i AMPARO MORENO, RESPLENDENTS!

PER FI EL MOLINO!

21:00     El rovell de l’ou

Passaven uns minuts de les nou,  silenci i penombra, i, tot d’una, comença l’espectacle a la façana.

De l’espectacle en qüestió tinc que dir:

BRAVO! BRAVO! BRAVO!

Reprodueixo la informació que els creadors, Telenoika, publica en la seva web http://www.telenoika.net/.

Mapping Inaugural del Molino : 18 oct 2010 / Bcn

Mapping de Telenoika en la inauguració de “El Molino”, dilluns 18 d’octubre, 21h.

Telenoika participa en l’acte inaugural del mític i renovat café-teatre el Molino, al Paral·lel de Barcelona, el dia 18 d’octubre a partir de les 21:00h, contarà amb la creativitat de l’equip Mapping de Telenoika, que ha preparat per a l’ocasió un espectacle audiovisual que repassa els fets històrics més importants d’aquest mitic local, inseparablement lligat a la història de la Barcelona del s. XX. Deformacions, il·lusions òptiques, coordinació entre els distints elements multimedia (media-façana, il·luminació, aspes) i un llenguatge avantguardista conclouran l’espectacle, d’una durada de 10 minuts i que donarà peu a la reapertura i estrena del primer espectacle de la temporada al Molino.
A més a més, Telenoika ha aportat el software i els continguts permanents de la nova media-façana, que es perfila com a la primera d’aquestes característiques a la ciutat de Barcelona.

Font: http://www.telenoika.net/index.php?option=com_content&view=article&id=978:mapping-inaugural-del-molino-18-oct-2010-bcn&catid=63:info-comunitav&Itemid=107

Confirmo que en els propers dies podreu veure el vídeo penjat a l’espai de Telenoika a vimeo.com/user2231145

Animo tothom a recórrer les propostes de Telenoika: més que interessants, molt més!

I felicito la propietat d’El Molino per la tria: Ten points!

Aquí teniu unes quantes imatges que El Macbado Benet Rossell va enganxar al vol.

               I arribà el darrer punt àlgid de la vetllada: quan s’intuïa la fi de l’espectacle

LES ASPES D’EL MOLINO COMENÇAREN A GIRAR I EL LLUMINÓS S’IL·LUMINÀ

EM DESCUIDAVA: EL NOU MOLINO TÉ TERRASSA!